3. Les notes, comunicar-les abans o no, aquesta és la qüestió.

Fase observació. Entrada: 2

Model triat: Aprenentatge experiencial de Kolb: L’experiència concreta, l’observació reflexiva, la conceptualització abstracta, l’experimentació activa.

Eix: La construcció de la identitat professional docent

Haig d’assistir a la classe de castellà de 3r d’ESO. La docent m’ha avisat, abans d’entrar, mentre caminen pels passadissos direcció l’aula, que potser m’avorreixo, donat que avui no faran classe normal. Li dic que no importa. A mi, donades les circumstàncies, m’agrada saber com funciona cada classe i quines són les metodologies que utilitza cada docent. I estic segur que no cal fer classe durant una hora per aprendre. O, en tot cas, també s’aprèn observant una classe, encara que no es desenvolupi cap temari, només comprovant com respira l’aula, com mira l’alumnat i s’expressa quan es dirigeix al docent o a la docent.

Avui la classe, m’explica, consistirà en cridar els alumnes a la seva taula, alumne per alumne, i els explicarà com ha anat el trimestre. Ja han fet tots els exàmens de la primera avaluació i ella s’estima més comunicar les notes oralment, i parlar-ne, que no pas esperar que els hi arribi poc abans de marxar de vacances de Nadal, i començar a rebre mails de consulta, de desacord, de per què han suspès o per què la nota és tan baixa. En resum, en diu la Susanna Sánchez (docent de castellà), totes aquelles reclamacions que volen compensar en uns pocs dies tot el treball que no han fet durant el trimestre. Sempre passa el mateix, diu la Susanna. 

Sec a prop de la taula de la docent, que posa una cadira buida al costat de la seva. Pel mateix ordre que té la llista d’assistència, els comença a cridar. L’alumnat va ocupant la cadira. La Susanna, en silenci perquè no escoltin la resta de la classe, va, pràcticament, xiuxiuejant a l’oïda de l’alumnat com ha anat el primer trimestre. És cert, però, que aquesta discreció de la Susanna no és corresposta per l’alumnat, perquè quan tornen a la seva cadira comparteixen en veu alta quina ha estat la seva nota. 

La resta de classe, mentrestant, llegeixen la lectura obligatòria del trimestre, que és Una bala para el recuerdo, de Maite Carranza. 

M’agrada la decisió de la Susanna. D’altres docents, pel que he tingut oportunitat d’observar, són contraris a dir notes abans que els hi arribi oficialment. Com a molt, si la cosa ha anat molt malament, els hi fan comentaris amb els quals deixa entendre que han suspès, o si ha anat justet o bé, els hi deixa entreveure que han aprovat, però no ho diuen explícitament. Jo crec que optaria pel model de la Susanna, deixar les coses ben clares, i explicar per què ha passat el que ha passat. Fer entendre, raonant, quines són les conseqüències dels seus actes, que les seves decisions, bones o menys bones, tenen un efecte del qual han de ser responsables.

Entrada similar

Deixa un comentari