Pràctiques externes - Català / Castellà - Aula 10

Públic

Fase observació. Entrada: 1

Model triat: Aprenentatge experiencial de Kolb: L’experiència concreta, l’observació reflexiva, la conceptualització abstracta, l’experimentació activa.

Assisteixo a una optativa de Ciències Socials que s’imparteix en anglès. Ho faig amb una certa prevenció i inseguretat, perquè no sé anglès i temo que això quedi de manifest en algun moment de la classe. Aquesta és una circumstància que se m’ha fet present des que vaig aventurar-me a la docència: que soc un farsant que tard o d’hora seré descobert pels alumnes i la resta de docents, i posat en evidència. Així, d’entrada, res no em sembla més descoratjador i angoixant que l’alumnat cregui que tinc menys coneixements que ell.

Per sort, avui només soc un oient que presència el desenvolupament de les classes sense necessitat d’intervenir-hi. Assisteixo, així mateix, amb un prejudici que s’esvaeix ben aviat, quan conclou la classe, una hora més tard. El prejudici ve de lluny i, serveixi per justificar-me, és compartit per una gran majoria de persones d’aquest país, si més no si hem de tenir compte els comentaris recurrents que es poden llegir o escolta constantment: el nostre nivell d’anglès, en general, és pèssim, precari, inexistent,  I si ho comparem amb altres països, fan venir ganes de posar-se a plorar.

A la classe d’avui reproduiran una sessió de les Nacions Unides on es debatrà una noció que, posteriorment, hauran de votar. Cada alumne representa un país. Sobre la taula, davant seu, llueixen un foli plastificat doblegat en forma de v invertida amb el nom i la bandera de la nació que els ha tocat representar. La noció que han de debatre i votar té relació amb les obres d’art de les quals s’han apoderat durant anys els països rics després d’espoliar els països pobres. Obres que es neguen a tornar. Un cop Marta, la docent i cap de Departament de Socials, planteja el tema, el reglament i les condicions en què s’ha de desenvolupar el debat, els països-alumnes comencen un intercanvi de parers, propostes, rèpliques i contrarèpliques. Ho fan, és clar, en anglès, amb més o menys destresa segons l’alumne, però tots ho fan amb desimboltura. I la veritat és que em quedo meravellat. Quan, d’adolescent, vaig cursar estudis bàsics (molts anys enrere, l’EGB) aquesta escena hauria estat impensable. Ni tan sols la vaig presenciar a la universitat, (i d’això no ha passat tant de temps, la carrera la vaig començar entrada la quarantena d’edat). I ara, en aquesta classe de primer de batxillerat, tota aquesta realitat que no ho era perquè (ara ho sé) no era més que un prejudici, s’esvaeix. L’alumnat s’expressa en anglès sense pudor, i aquesta és, sens dubte, una conquesta del sistema educatiu, però també, cal pensar, una circumstància que hem d’agrair a Internet, al consum massiu de productes audiovisuals als quals tenim accés per la Xarxa, en qualsevol idioma, però majoritàriament en anglès. M’he fixat en la Marta, la docent, he observat com ha portat el debat, com ha aparegut només en contades ocasions, per ajudar algun alumne amb l’anglès, sense haver d’expressar explícitament gestos d’autoritat per imposar silenci quan el debat ha provocat que tots parlessin alhora. Soc conscient que la meva formació com a docent constituirà un amalgama d’estils de tots els docents que conegui i analitzi durant aquestes pràctiques. 

L’hora de la classe passa ràpidament. La noció que han debatut, encara que ha estat aprovada, no tirarà endavant degut al dret a veto dels països rics. Una aula, una vegada més, es converteix en una representació petita però fidedigna de la realitat.